Werk presenta Promptlands

Preguntes

Què és Promptlands?

Un joc presentat per Werk que fa a cada compte d'X la seva carta col·leccionable, a mida. Escrius un nom d'usuari d'X/Twitter i uns models predictius de llenguatge, que han llegit més internet del que li convé a ningú, miren què ha publicat aquell compte sobre IA, llegeixen entre línies i decideixen quin tipus d'usuari d'IA hi ha al darrere. Després li escriuen un paràgraf només per a ell, que descriu aquell usuari amb precisió i sense pietat. Tot amb humor i un punt d'ironia, sempre amb respecte: la idea és que et diverteixis amb els teus amics i els teus seguidors. La carta es crea una sola vegada; a partir d'aleshores, qui escrigui aquell nom d'usuari veu la mateixa.

Què pot sortir en una carta?

Un de vuit personatges. No es distingeixen per quant en saps, d'IA, sinó per la teva relació amb ella: quant t'hi creus, quant li confies i què fas quan ningú no mira. Van del que no la tocaria ni amb pinces al que ja dirigeix un exèrcit d'agents. Cadascun té tres nivells, i el nivell diu fins on ha arribat la cosa: el primer just hi treu el nas, el segon ja ho fa per costum i el tercer ja no té marxa enrere. A sobre hi van trets, combinacions i una raresa que se sorteja una sola vegada. Cap carta es repeteix, i unes quantes l'encerten més del que el seu propietari voldria.

Què llegeix, i què necessito per jugar?

Llegeix el perfil públic del compte i les seves últimes publicacions que parlen d'IA. Res de privat: no som aquesta mena de joc, i un compte protegit no té carta. Per jugar n'hi ha prou amb un nom d'usuari. Res a instal·lar, res a connectar, i no costa res. Estrany, ja ho sabem. Després d'una certa quantitat de cartes noves la pàgina et demana que iniciïs sessió amb X, i hi ha uns quants límits perquè el joc funcioni bé per a tothom. Mirar cartes que ja existeixen no compta mai.

Què guanyo si reclamo la meva carta?

Glòria, i poca cosa més. Només el propietari del compte la pot reclamar, iniciant sessió amb X, amb un permís només de lectura. Fins aleshores es veu incompleta: una de daurada, per exemple, només mostra la vora daurada, com un trofeu encara embolicat. En reclamar-la apareix sencera, amb tota la seva brillantor i el seu propi número, a punt per presumir-ne sense cap vergonya. I en aquell moment en pot sortir alguna cosa molt especial. No diem què: espatllaria la cara que posaràs.

I si no vull tenir carta?

Cap problema. L'escriu una IA a partir de publicacions públiques, en broma, i es pot equivocar. Si és la teva, la pots amagar, i tornar-la a mostrar quan vulguis, o esborrar-la per sempre. Esborrar no es pot desfer: aquell compte no torna a tenir carta. Es confirma amb X, així ningú no ho pot fer per tu.

Com esborro la meva carta?

Obre la teva carta i, des d'aquesta resposta, ves a la seva pàgina d'esborrat: allà ho confirmes a X amb el compte de la carta, sense iniciar la sessió abans. Amb la sessió iniciada, la fletxa del costat de Compartir a X també té Amagar o esborrar la meva carta. També la pots amagar, i tornar-la a mostrar més endavant. Esborrar no es pot desfer.